La Sagrada Família ja té Portal Major

Centre Cultural Caixa Penedès | Espai Subirachs

Notícies

La Sagrada Família ja té Portal Major

Des del 6 de juny d'enguany ja es pot veure col·locada la porta d'entrada a la nau principal del Temple.

14/08/2009
La Jornada de Portes Obertes que cada any celebra el Temple Expiatori de la Sagrada Família va marcar la data d'inauguració del Portal Major que Josep M. Subirachs ha ideat per a la façana de la Glòria.

Quan Subirachs ja havia acabat les obres de la façana de la Passió –obres que han durat més de vint anys-, va rebre un altre encàrrec de la Junta Constructora del Temple. Es tractava de la realització de la porta de la façana del carrer de Mallorca.

Amb la col·laboració de Bruno Gallart, ajudant de Subirachs durant tot el període que ha dedicat a la façana de la Passió, l'escultor ha realitzat una porta de dos batents de 5 m per 5 m. La Fundició Vilà (Valls) ha dut a terme la fosa del bronze, empresa que també es va encarregar de les portes dels Evangelis segons Mateu i segons Joan. A més, com ja és habitual, Subirachs va donar una primera pàtina al bronze quan la porta ja era col·locada, pàtina que anirà transformant-se amb el pas del temps.

La trajectòria artística de Josep M. Subirachs és plena de precedents de portes foses en bronze. Un dels recursos emblemàtics que hi ha utilitzat és la de la lletra repetida, tècnica que li serveix per convertir el missatge en obra d'art. Es tracta d'un homenatge a la tipografia, una art que sempre ha atret l'atenció de l'artista.

En el Portal Major del Temple l'escultor s'ha servit de la lletra per comunicar la pregària del Pare Nostre. A la part central dels dos batents hi ha el text sencer en català, mentre que al fons ha volgut destacar la frase "el nostre pa de cada dia doneu-nos-el avui", que hi apareix en català i en 49 llengües més (que són, en ordre alfabètic: albanès, alemany, amazic, anglès, annamita, àrab, arameu, aranès, basc, búlgar, castellà, copte, coreà, croat, danès, eslovè, esperanto, estonià, finès, francès, gaèlic, gallec, grec, guaraní, hebreu, hongarès, indonesi, islandès, italià, japonès, llatí, neerlandès, noruec, polonès, portuguès, quítxua, romanès, rus, sànscrit, sard, servi, suahili, suec, tagàlog, tibetà, txec, ucraïnes, wòlof i xinès).

Les primeres portes que Subirachs va realitzar són al Santuari de la Virgen del Camino (Lleó), esculpides entre el 1959 i el 1961. Per l'edifici religiós, el jove escultor en va idear quatre, però és en la de la façana principal que pren, per primer cop, el joc tipogràfic com a tècnica escultòrica. L'ora pro nobis repetit múltiples vegades serveix de fons de la resta d'elements que hi apareixen. Aquest recurs és de tal contundència plàstica que l'escultor el reprendrà, com ja s'ha dit, en diverses ocasions.

Els darrers exemples de "monuments tipogràfics" són a la Sagrada Família. Per al projecte que narra la Passió de Crist, Subirachs va crear escultures exemptes, grups escultòrics i relleus, i quatre portes de bronze: la que dedica a l'Hort de Getsemaní (1995), la de la Coronació (1997), la de l'Evangeli segons Mateu i la de l'Evangeli segons Joan (2000). La voluntat de l'escultor era que la doble porta central (2000) sintetitzés tota l'obra de la façana, i és per això que va decidir de reproduir el text de l'Evangeli que il·lustren els grups escultòrics. Són més de 8.000 lletres foses en bronze erigides "com dos immensos llibres oberts", tal com expressa Subirachs.

Amb el Portal Major del Temple Expiatori de la Sagrada Família Josep M. Subirachs esdevé, novament, escultor, orfebre i tipògraf.

Amb el patrocini de:

General Óptica