1971-1980

Subirachs treballant en una planxa per fer un gravat a l'aiguafort.

Subirachs treballant en una planxa per fer un gravat a l'aiguafort.

Cronologia

1971-1980

1971
Li és concedit, a Barcelona, el Primer Premi Internacional Sant Martí d’Or.
Relleus per a la façana del Banc de Sabadell a la Rambla de Catalunya de Barcelona.
Relleus Comunicació i Computació per a la façana de l’edifici Indubán de la plaça Francesc Macià de Barcelona.

1972
Escultura A l'altre costat del mur al Museo de Escultura al Aire Libre del passeig de la Castellana de Madrid.

1973
El 24 de febrer mor, a Barcelona, el seu pare.
Relleu per a l’edifici Torre Urquinaona de Barcelona.
Escultura L'empremta a Santa Cruz de Tenerife (Canàries).
Es publica el llibre Subirachs de Daniel Giralt-Miracle.

1974
Obté el Premi de la Crítica barcelonina a la millor exposició de la temporada 1972-1973.
S’inaugura l’Estudi Regomir, fundat per l’antiquari i galerista Artur Ramon Picas, que vetlla per l’obra de Josep M. Subirachs i la gestiona. Situat en un espai d’origen gòtic al carrer que li dóna nom, l’Estudi Regomir és dirigit, en el seus inicis, per Jordi Umbert Pons i, des del 1986, per Maria Teresa Jover Presa.

1975
Monument a l’Hospitalet (de Llobregat).
Porta de bronze que comunica el Palau del Lloctinent amb el Saló del Tinell a Barcelona.
Es presenta, a la galeria René Metrás de Barcelona, el llibre Subirachs de José Corredor-Matheos, publicat per Ediciones Polígrafa.
Es presenta, a la galeria Artur Ramon de Barcelona, el llibre Subirachs o retrat de l’artista com a escultor adult de Maria Aurèlia Capmany, publicat per Editorial Pòrtic.

1976
Porta per a la sagristia de la capella de Sant Jordi i relleu Sant Jordi-Teseu a la llotja que uneix el Palau de la Generalitat de Catalunya amb la Casa dels Canonges a Barcelona.
És nomenat Corresponding Member of the Hispanic Society of America a Nova York.
Monument a Ramon Llull a Montserrat.

1977
Capella del Santíssim (altar i relleu de la porta) a la Basílica de Montserrat.
Escenografia per a l’obra Èdip rei, de Sòfocles, en versió de Jaume Vidal Alcover, representada al Teatre Grec de Barcelona sota la direcció de Josep Anton Codina (Companyia de Teatre La Roda).

1978
Escenografia per a l’obra Esperando a Godot, de Samuel Beckett, en versió i direcció de Vicente Sáinz de la Peña (Compañía María Paz Ballesteros de Madrid).

1979
Fris a la façana de l’estació de ferrocarrils de Sants de Barcelona.
Monument a Manresa.

1980
És elegit acadèmic per la secció d’escultura de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Escenografia per a l’obra Les Bacants, d’Eurípides, en adaptació de Josep Montserrat i direcció de Ricard Salvat.

Amb el patrocini de:

General Óptica