Bona part de l'obra de Subirachs està situada en espais públics. Si bé en bona mesura és a Catalunya, també n'hi ha arreu del món. Encara que la majoria són obres d'encàrrec, totes elles són representatives d'una estètica o d'una tècnica subiraquianes. Proposem tot un seguit d'itineraris amb la voluntat que sigui el mateix espectador qui triï segons la ruta que més li convingui o segons les obres que més li interessin.
SUBIRACHS. OBRA EN ESPAIS PÚBLICS
"L'art sense espectador no té raó de ser", afirma Subirachs. I afegeix: "L'art ha de ser per a tothom i, per tant, el millor és que estigui emplaçat en espais públics. L'artista ha de voler comunicar-se amb el màxim de gent, sense que això hagi de rebaixar la qualitat de l'obra".
L'obra situada en espais públics necessàriament acostuma a ser d'encàrrec i en el conjunt de la producció que Subirachs ha creat en més de mig segle d'activitat artística, l'obra d'encàrrec constitueix una part especialment significativa perquè sintetitza tota la seva trajectòria professional.
El recorregut per tot aquest conjunt d'obres no només ens mostra l'evolució estilística del seu creador, sinó que també ens descobreix que les tipologies, els materials i les tècniques escollides en cada cas han estat molt meditades, ja que l'escultor dedica la mateixa atenció a una obra aparentment senzilla que a una obra monumental. Per l'artista no hi ha arts majors ni arts menors, perquè allò que realment considera important és que l'obra estigui ben pensada, ben realitzada, ben aconseguida.
Des d'un passamà a una façana, des d'una làpida a una porta, des d'un plafó a un fris, des d'un bust a un monument commemoratiu, cada intervenció és atesa amb el màxim de rigor, tant en la seva part material com en la conceptual.
Per bé que l'encàrrec ha estat durant tota la història de l'art el principal motor de la creació artística, hi ha qui creu que quan l'artista atén una comanda, sigui institucional o privada, veu limitada la seva creativitat pels condicionaments que pot imposar el client. De fet, l'obra d'art mai és absolutament lliure, perquè l'home treballa en un moment precís de la història i, sovint, en un lloc determinat. L'artista ha d'adaptar la seva obra a un emplaçament, ha d'escollir el material d'acord amb un pressupost i preveient el seu deteriorament, ha de pensar en el destinatari i, fins i tot, se li demana un tema determinat. La seva llibertat rau en escollir la millor solució possible, la més d'acord amb ell mateix. A part del tema, un altre dels condicionaments és forçosament la ubicació on es destina l'obra. "Cal encertar l'emplaçament perquè aleshores l'obra crea un punt de referència i genera un entorn. Una escultura ben col·locada dóna la proporció de les coses, engrandeix l'espai. Fa, per exemple, que una plaça sigui plenament un lloc urbà."